divendres, 5 de desembre del 2014

Acte de Presentació del XVè Congrés del PSUCviu i Presentació del Manifest a la Nau Ivanow !

Ens plau convidar-vos al nostre Acte de PRESENTACIÓ del XVè CONGRÉS,
Que celebrarem el proper 12 de Desembre de 2015, a les 19h.

A l'acte, el company Pedro Lopez Provencio farà la presentació del manifest:

Les esquerres transformadores a l’hora del canvi polític.


Presenta: Cristina Simó – Comitè Executiu PSUCviu i Permanent PCE

· Antoni Montserrat – Ex-diputat PSUC Parlament de Catalunya.

· Gloria Aguilar – Junta Estatal Republicana (JER)

· Angel Duarte – Catedràtic Història; Universitat de Girona

· Pedro López Prudencio. Presentació del Manifest

· Jose Luís Centella – Secretari General PCE; Portaveu “Izquierda Plural”

· Albert Miralles Güell – Comitè Executiu PSUCviu


Us hi esperem !!


A la Nau Ivanow – Carrer d’Hondures nº 28
Districte de Sant Andreu (Barcelona)
Metro <M> L1/L5


– Sagrera – RENFE – Sagrera Meridiana

divendres, 17 d’octubre del 2014

Cap al XVè Congrés del PSUCviu - La Tribuna del XVè Congrés ja es troba oberta !

Camarades, companys i companyes,

en compliment dels acords del Comitè Central del PSUC viu de l’11 d’octubre de 2014, i segons l’article 25.1 dels nostres Estatuts, on es diu que: “El Congreso está constituido por el conjunto de afiliados/as a través de los/as delegados/as elegidos/as según criterios de proporcionalidad y de acuerdo con las normas establecidas por el Comité Central. Estas normas, un proyecto de Tesis o propuesta política, así como las posibles modificaciones a los Estatutos y el Reglamento del Congreso se librarán a todas las organizaciones del partido, al menos tres meses antes de la celebración del Congreso para que puedan ser conocidas y discutidas por el partido“, es publiquen els documents congressuals (en format PDF) per al seu debat i presentació d’esmenes als mateixos a les agrupacions de base del Partit, i sent aquests:

Si vols saber-ne més, entra a la TRIBUNA DEL XVè CONGRÉS DEL PSUCviu

Acord del Comitè Central del PSUCviu sobre la Unitat Comunista a Catalunya

El PSUC viu valora positivament els treballs que s'estan realitzant per aconseguir la unitat dels comunistes de Catalunya en un sol partit.

D'aquests treballs s'han derivat avenços en el procés d'unitat tant d'acció com orgànica sent el més destacable les declaracions conjuntes dels dos últims Primer de Maig, la Festa conjunta de 2013, la participació en el XIX Congrés del PCE d'una àmplia delegació del PCC i fonamentalment el procés impulsat per l'acord del Comitè Executiu del passat 23 de juliol, ratificat pel Comitè Central del 6 de setembre i desenvolupat per la Comissió d'Unitat.

Malgrat aquests esforços ,que reconeixem tant als camarades del PSUCviu com als del PCC que conformen la Comissió d'Unitat, a dia d'avui constatem que no s'ha aconseguit tancar l'acord que ens vàrem proposar al CC.

Les qüestions que per a nosaltres són imprescindibles resoldre es resumirien en:

divendres, 25 d’abril del 2014

Manifest del 1 de Maig - Manifest Unitari PSUCviu - PCC


Aquest any es commemora el 130 aniversari des que la Federació Americana del Treball (AFL) va marcar com a objectiu assolir la jornada laboral de vuit  hores. L'1 de Maig de 1886 es va escollir com la data d'inici per a aquesta reivindicació. Avui encara, la classe treballadora, segueix lluitant per aconseguir aquesta reivindicació. Les jornades segueixen sent en molts casos superiors i les condicions de treball i de vida han experimentat un franc retrocés. Les millores aconseguides estan sent eliminades per les polítiques dels governs neoliberals i conservadors. Els governs d'orientació socialdemòcrata estan defraudant a milions de treballadors i treballadores amb les seves polítiques d'apuntalar el sistema capitalista, retallant drets socials, polítics i econòmics i la ultradreta avança amb el seu discurs xenòfob i populista com ho han demostrat les recents eleccions a França i Hongria, i en el conflicte d'Ucraïna.

divendres, 11 d’abril del 2014

PELS DRETS POLÍTICS, ECONÒMICS I SOCIALS PER LES LLIBERTATS NACIONALS DE CATALUNYA PER LA III REPÚBLICA

Aquest 2014 també és el 75è aniversari de la derrota de la II República espanyola i
amb ella de l’inici de la dictadura feixista del franquisme. La repressió de la qual, com
han posat de manifest diversos historiadors, fou la més brutal, si exceptuem els
períodes de guerra oberta, en la història de l’Europa dels segle XX. Així ho demostren
les xifres d’assassinats, empresonats, exiliats i represaliats de tota mena després de la
guerra de 1936-1939. Una Transició condicionada per la correlació de forces existent
no va permetre la plena superació de quaranta anys de dictadura ni la justícia, la
veritat i la reparació pels vençuts en aquella guerra. Avui, alguns dels problemes
segueixen pervivent. Si exceptuem el problema de l’exèrcit – avui entretingut amb les
missions internacionals- l’Església Catòlica segueix intentant marcar l’agenda de l’estat
en qüestions cabdals que afecten als drets cívics; la qüestió agrària, si bé no té la
virulència dels anys 30 per transformacions evidents però per un impacte a l’economia
general molt menor, podem considerar que ha estat substituïda per un problema social
de caire general expressat en l’atur, la precarietat i la pobresa galopants; la forma
d’estat no ha estat decidida democràticament pel poble i el problema nacional ha
rebrotat de nou. L’estructura jurídico-política de la Transició s’ha esgotat, desbordada
per unes reivindicacions polítiques, econòmiques, socials i nacionals que no hi troben
cabuda. Tot, agreujat per una crisi econòmica general que a l’Estat espanyol adquireix
especial gravetat per les mancances d’una estructura econòmica pròpia d’un
capitalisme subaltern parasitari i corrupte, sense distinció entre les diverses fraccions
que utilitzen els sentiments i les reivindicacions nacionals per guanyar quotes de poder
en la redistribució que comporta la crisi.

dilluns, 31 de març del 2014

Activitats: Presentació llibre Leopoldo Espuny, Taller LGTBi del PSUCviu de Barcelona i Acció front les Tèrmiques de Sant Adria del Besòs

Bones companys i companyes

Si no sabeu que fer aquesta setmana d'inicis d'Abril, aqui us donem unes idees. Us animem a participar a totes elles i donar-lis publicitat. Tothom serà benvingut !


I per veure el targetó de la presentació del llibre de Leopoldo Espuny, camarada d'aquesta Agrupació del PSUCviu: PRESENTACIÓ LLIBRE "VIEJO TANGO EN CARNAVAL. ESPUNY , LEOPOLDO"

dissabte, 1 de març del 2014

MANIFESTACIÓN 1 DE MARZO DE 2014 EN BARCELONA EN SOLIDARIDAD CON LOS/LAS TRABAJADORES/AS DE PANRIC

Este artículo versa sobre PANRICO. Hagamos una breve historia de esta compañía pues nos será tremendamente útil para comprender cómo se ha llegado a la segunda huelga con más días se seguimiento en el Estado español (141 días a fecha de 1 de marzo) superando la huelga de la metalúrgica Laforsa de Cornellà que duró 103 días, entre noviembre de 1975 y febrero de 1976, y acercándose a los 300 días de huelga que en 1980 mantuvieron los mineros de Crimidesa (Burgos).

PANRICO es una empresa familiar creada en la Cataluña industrial del año 1962 por Andreu Costafreda i la familia Rivera con el nombre dePANificio RIvera COstafreda SL, cuyo acrónimo es PANRICO. La empresa funcionaba según los criterios de explotación de los trabajadores de la época y del lugar: el jefe se mueve entre los trabajadores, paternalista y explotador. Gracias a un producto exclusivo y a la forma de producir en poco tiempo acapara PANRICO el mercado de las famosas rosquillas glaseadas al copar más de 100.000 establecimientos en todo el Estado español. Casi a la vez puede empezar a colocar otros productos en comercios de alimentación. En los años 80 llega la expansión: Portugal; en los 90 China y a principios de la primera década del siglo XXI Grecia. Desde el año 2001 entran La Caixa (30%) y Banc Sabadell Atlántico (5%), con dicha operación se aseguran préstamos para modernizar los lugares de producción y seguir la expansión.
Paralelamente a ese crecimiento, la lucha de los representantes de los trabajadores consiguió ir mejorando sus condiciones de trabajo de forma desigual en cada centro de trabajo, es decir, mayores avances allí donde los trabajadores se organizaron a través del sindicato y más concretamente donde la afiliación a CC.OO. tenía una mayor relevancia.