Compte Twitter Oficial

Companys/es,

denunciem que el perfil de Twitter @PSUCviuBCN no es correspon amb el compte oficial del Psuc_Viu de Barcelona, es tracta d'un compte antic que es trobava desactivat. El compte correcte és @PSUC_Viu_Bcn. Us agrairíem que feu servir aquest darrer per qualsevol relació amb el Psuc_Viu, alhora que us feu seguidors/es i difusors/es dels missatges que el Psuc_Viu de Barcelona anem publicant.

Salut,
Pere Mariné Jove
Secretari Polític Psuc_Viu Barcelona

Resolució sobre les eleccions al Congrés dels diputats i diputades del 20 de desembre 2015

                                                                                                                                                                                                                      Barcelona, 20 de Gener del 2016 

A la reunió d’avui del Plenari de l’Agrupació Local de Barcelona, hem valorat i debatut sobre la situació política resultat de les eleccions del 20D, acordant els punts següents :

1) Han estat una expressió de la voluntat de canvi del espanyols/es, voluntat però que no deixa de sorprendre que sigui prou limitada, atenent els quatre anys de retallades, corrupció i govern per les elits. El PP ha guanyat les eleccions, tot i perdre 63 escons, la dreta espanyola conserva 163 escons i la nacionalista 15, per tant, per sobre de la majoria absoluta. És però molt discutible aquesta victòria atenent que tot indica que serà incapaç de configurar un govern, i passarà doncs a la oposició. Cal dir, però, en aquest sentit, que el PP si ha obtingut la majoria absoluta al Senat, amb la qual cosa, el funcionament de la legislatura amb un govern del PSOE serà molt complexa. Les noves formacions, C’s i PODEMOS entren amb molta força i fa preveure que s’hi quedaran, caldrà veure però quin comportament tenen en relació als pactes i per tanta a acords concrets de govern. Les forces rupturistes, però, no entren amb la força que es creia, i en tot cas, en cap cas representen una força qualificada per forçar polítiques alternatives.

2) Per altra banda, cal destacar que en vots el balanç és diferent, guanya clarament la esquerra (PSOE, PODEMOS, IU, Confluències,...), i sols la llei electoral que prima determinats territoris fa que no hi hagi un clara correspondència entre vots i ascons.

3) A Catalunya la enorme sorpresa ha estat “En Comú Podem”, la victòria és clara, històrica i encoratjadora per un canvi de tendències a Catalunya, en especial sobre l’eix nacional. Segurament hi ha hagut molt vot prestat, amb la qual cosa, cal alertar que te una forta volatilitat, i es dubtós que es consolidi com a tal el vot de canvi.

4) Per IU-UP el millor ha estat la campanya, resolta amb autoritat per Alberto Garzón que es consolida com un candidat sòlid, proper, carismàtic, i sols la injusta llei electoral, un cop més, han desvirtuat el que ves estat uns excel·lents resultats atenen el context mediàtic en contra que ha tingut durant tota la campanya. Amb una llei amb característiques de proporcionalitat, IU-UP hagués assolit 13 diputats/es, la diferencia és més que rellevant.

5) Tal i com ja vàrem expressar en resolucions anteriors, en concret la del 20 de Novembre del 2015 i la del 28 d’Octubre del 2015, afirmem que l’acord que la direcció d’EUiA va tancar amb la candidatura de “En Comu PODEM” noés acceptable, siguin els resultats que siguin, i és inacceptable el contingut, però molt especialment les formes, amb tics poc democràtics per part del seu Coordinador General. Són evidents les conseqüències negatives que esmentàvem en els punts anteriors, la confusió a Catalunya i fora d’ella, el fet que Ada Colau hagi fet campanya per PODEMOS a Madrid i Valencia, i altres candidats a d’altres llocs ha estat un factor que ha restat al projecte IU-UP i en aquest sentit cal denunciar-ho als òrgans corresponents de EUiA.

6) Finalment ni els vots, ni els diputats (fins ara) ni els espais mediàtics d’”En Comú Podem” han servir per ajudar al projecte federal, al contrari , tot ha servir per engrossir els número de PODEMOS, que ara per ara, és un competidor directa d’IU-UP. Conseqüentment no queda cap dubte, ha estat un GREU error no presentar candidatura d’IU-UP a Catalunya.

7) Hores d’ara IU-UP no tindrà grups parlamentari, ni podrà recuperar una part de la inversió de campanya, com si faran la resta de grups. Aquesta situació s’ha arribat per dues raons fonamentals, per la majoria del PP i C’s a la mesa, cosa que ho ha permès el PSOE, a canvi de tenir la presidència del congrés, i en segon lloc per la actitud de PODEMOS que no ha permès que es fes grup parlamentari entre els diputats de Compromís i IU-UP. Forçant tant uns com altres, que IU-UP hagin d’anar el grup mixt, la qual cosa diu poc del seu tarannà democràtic i d’esquerres.

8) De confirmar-se l’adscripció definitiva dels 3 diputats d’IU, 2 d’EUiA, al grup parlamentari de PODEMOS, estarem davant d’una situació esperpèntica. Per molt que la direcció d’EUiA es vulgui justificar per les decisions de la mesa, hi ha opcions que corregirien aquesta situació, p.e., els diputats surten del grup i s’inscriuen al grup mixt, on podran fer equip amb els dos diputats d’IU. En cas contrari, aquesta situació vulnera flagrantment els acords entre EUiA i IU i fins i tot vulnera els propis estatuts d’EUiA, però sobre tot, vulnera una presumpta realitat, que EUiA, a dia d’avui, és el referent de IU a Catalunya.

9) Cal seguir treballant aquí i a la resta de l’estat per les propostes de confluències socials i electorals com Unitat Popular, i aquesta ha de ser la tasca prioritària de EUiA i del Psuc a Catalunya, processos d’unitat però corresponsables amb el projecte federal.

10) En cas que es repetissin les eleccions, és absolutament imprescindible garantir una candidatura catalana de IU-Unitat Popular. Seria desitjable que fora en un context de confluència nacional, però en cas contrari cal una candidatura catalana Federal, republicana, anticapitalista i antipatriarcal, sense confrontar-se amb PODEMOS i les diferents confluències, però marcant el caràcter diferenciador que si té IU-UP.
 

                                                                                                 
Plenari de l’Agrupació Local Psuc_Bcn